Dins de les activitats de la memòria històrica del X Festival Cinema Ciutadà Compromés, hem organitzat aquesta activitat paral·lela, per presentar el dos primers llibres de la col·lecció impulsada per FEIS-CCOO sobre la història del moviment obrer valencià: RUTES DE LA MEMÒRIA OBRERA
12 històries molt susceptibles de constituir el guió base per a la realització de documentals que ens apropen la nostra història recent, facilitant així la divulgació i coneixement per les noves generacions.
Aquest dos llibres suposen un gran treball d’investigació i fixació de la nostra història més recent, en massa casos silenciada o censurada.
Us animem a conèixer de primera mà, a càrrec del Director de FEIS-CCOO, Pere Beneyto el seu contingut
Dimarts 29/10/2024, a les 18:45h al Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE
C/ Sant Ferran, 12 . 46001 València
Pels camins de la memòria obrera
La Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, estableix com un deure ineludible per a enfortir les virtuts cíviques i els valors constitucionals, conèixer i divulgar la trajectòria i sacrificis dels moviments col·lectius i persones individuals que van participar en la lluita pels seus drets i per la llibertat de tots.
Amb caràcter general aquesta Llei regula el reconeixement i reparació de les víctimes de la guerra civil i de la dictadura, l’accés als arxius de la repressió, l’eliminació dels símbols vinculats a aquesta…, així com la identificació i posada en valor (art. 49) dels llocs de memòria democràtica. Es tracta d’un concepte historiogràfic derivat dels estudis de Pierre Nora (Les lieux de mémoire, Paris: Gallimard, 2001) i definit com a conjunt d’espais, físics o simbòlics, en els quals es condensa, visualitza i expressa la memòria col·lectiva d’una comunitat.
És en aquest marc en el qual se situa la reivindicació de la memòria obrera, puix que la lluita dels qui en els temps foscos van trencar el silenci imposat i es van aixecar contra la injustícia i per la dignitat del treball va ser clau en la reconstrucció de la raó democràtica, articulant la defensa de les seves reivindicacions socials i econòmiques amb la demanda de llibertats civils.
La trama urbana de les nostres ciutats, el seu disseny, arquitectura, nomenclátor, fites commemoratives, etc., opera com un relat de la trajectòria històrica i complexitat social de la comunitat que les habita, no sent en absolut neutral la configuració resultant sinó el reflex dels usos (i abusos) del poder polític i econòmic, en una distribució desigual d’espais i equipaments, tant materials com culturals, en els quals la classe obrera queda invisibilitzada o marginada en entorns perifèrics.
És per això que des de la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS), promoguda per CC.OO.-PV, estem desenvolupant un projecte de recuperació de la memòria obrera del País Valencià que pretén documentar i difondre els principals episodis, escenaris i protagonistes de la lluita per la dignitat del treball i els drets dels treballadors durant la llarga nit de la dictadura i els anys de transició a la democràcia, mitjançant la publicació d’una sèrie de rutes de memòria obrera que reivindiquin la centralitat de la lluita sindical en la conquesta de la democràcia i puguin utilitzar-se tant de documentació complementària per a itineraris urbans com de guia docent en centres educatius, funcions totes dues avalades per la
legislació nacional i autonómica en matèria memorialista i educativa que ara la Generalitat de PP-VOX pretén eliminar en un intent de blanquejar el franquisme
Les rutes de la memòria obrera, de les quals fins al moment s’han documentat 12 episodis a càrrec d’un equip de qualificats historiadors, descriuen i contextualitzen les condicions de vida i treball en la nostra Comunitat durant la segona meitat del segle XX, analitzant la ubicació dels principals centres fabrils, la situació de les relacions laborals i l’emergència d’un nou moviment sindical, les seves estratègies de protesta i proposta, construcció de lideratges i xarxes de solidaritat, etc., aportant en cada cas informació gràfica i testimonial, cartografia i fonts documentals. Es tracta, en definitiva, de rescatar part d’aquesta memòria col·lectiva i oferir un relat alternatiu, un relat social, dels carrers que trepitgem i els espais que habitem.
Si dedicàrem el primer llibre d’aquesta sèrie a alguns dels llocs de memòria obrera més significatius de la nostra Comunitat (Vall d’Uixó, Port de Sagunt, Bunyol, València, Alcoi, Elda…), en el segon volum hem volgut centrar-ens en dimensions menys transitades d’aquesta, de caràcter tant transversal (gènere, emigració, seguretat laboral) com a sectorial (arts gràfiques, sanitat) i generacional, amb referència a episodis de resistència corresponents a cadascuna dels dècades en què és va prolongar la
dictadura: la vaga que van realitzar 85 dons de la fàbric de sacs “Germans Ríos” de Llíria en juny de 1943; els moviments de resistència de finals dels anys 50; el mérs gran accident laboral de l’etapa fel desarrollisme (Ibi, agost de 1968): la vaga general de la sanitat valenciana en l’estiu de 1976 i els lluites sindicals en Cartonatges Suñer”, definida com a fàbrica exemplar pel tardofranquisme…
Són 12 històries que malgrat situar-nos en temps i espais diferents no constitueixen episodis estancs de la lluita obrera sinó que, per poc que reflexionem podrem identificar els traços i trossos del fràgil i dens ordissatge que va teixint el fil roig de la solidaritat, connectant sovint els trajectòries dels qui arreu lluiten per la dignitat del treball i dels personis treballadores configurant entre tots el relat coral de la memòria obrera i democràtica que ens interpel·la, llaura i adés, amb l’imperatiu ètic d’un vers de Cernuda: “Recorda-*ho la teva i recorda-*ho als altres!”.
Pere J. Beneyto
President de la FEIS